L'era mediàtica

El 1996, la primera vegada que en arribar a un estudi nou per treballar, l'antic Exotic Tattoo de Vicente Sancho Tello a València, vaig preguntar si tenien connexió a Internet, les cares d'incomprensió van ser al·lucinants… Internet, per a què? Jo ja intuïa aleshores el tremend potencial de la xarxa com a biblioteca visual però també com a canal de promoció comercial, i així vaig ser un dels primers tatuadors de València a tenir un web, l'antic www.tatuatgesxavi.com, però sincerament ignorava tot l'abast que en el futur arribaria a tenir Internet en la nostra feina.

La producció va créixer i els clients van deixar de ser marginals. L'augment de la qualitat dels treballs va anar propiciant una acceptació social més gran. Després, el 2005, van arribar Kat Von D i Miami Ink, un programa del qual reconec que mai no he suportat veure ni un sol episodi complet, però que sens dubte va contribuir a la difusió i normalització social d'aquest art.

Primer Facebook, després Instagram, vies directes per comunicar-te amb els teus artistes preferits. Informació gràfica i tècnica gairebé sense límits i actualitzada a l'instant. El tatuatge com a art va explotar definitivament.

Personalment he intentat sempre mantenir certa distància entre la feina i la meva vida privada. Una cosa és l'ús dels canals cibernètics per difondre la teva feina i una altra de molt diferent és fer el pallasso en xous mediàtics per aconseguir seguidors. Hi ha límits i hi ha classes. La meva feina és l'única que ha de parlar per mi a nivell professional i en aquest web us la presento.