Tatuatge d'autor

Al meu parer, a principi dels 90 es va produir un canvi qualitatiu interessant en el món del tatuatge: el sorgiment del que jo m'he permès d'anomenar “tatuatge d'autor”. Cal pensar que fins aleshores la tasca de tatuador, majoritàriament artesanal i marginal, l'havia feta gent amb més valentia que coneixements tècnics o artístics. En aquell moment, probablement animats per la saturació d'altres sectors laborals com el disseny gràfic, els professionals del món gràfic amb preparació acadèmica vam començar a interessar-nos per la dermografia. Així es van començar a identificar l'autoria i l'estil dels tatuatges. A poc a poc, una onada d'autèntica creació artística s'imposaria a la producció merament artesanal.

En aquest context vaig començar una carrera que dura fins avui, buscant a poc a poc un estil propi que m'apassiona però que inherentment m'ha obligat a moltes hores d'estudi i a una important depuració tècnica: el retrat i el tatuatge realista.

Per citar-ne alguns, els meus grans referents van ser, a través de les escasses publicacions que en aquella època podíem aconseguir, Tom Renshaw, José López i Bob Tyrrell. Vaig passar hores admirant els seus treballs a les revistes i analitzant cada detall, preguntant-me com podria aconseguir aquells resultats fantàstics.

Com a conseqüència vaig iniciar un intens treball personal de recerca a la cerca d'una precisió tècnica més gran que em va portar cap al 1997 a fabricar les meves pròpies màquines, les primeres que es van fer a València, a soldar les meves primeres agulles de llengua de gat (avui ja conegudes per tothom com a Round Magnum) i posteriorment a impartir seminaris per a altres companys sobre calibratge de màquines de tatuar. Pensem en una època en què l'única informació mitjanament fiable a què teníem accés era el llibre Tattooing, A to Z de Spaulding & Rogers.